Sistemes electorals

Els sistemes electorals no deixen de ser un procediment matemàtic proveït d’un reglament, que regula l’atribució de representants en uns comicis, i alhora distribueix els escons i/o elegits d’una cambra, d’un comú i/o de qualsevol ens, com a culminació d’un procés electoral. Ens adonem d’una gran diversitat de sistemes electorals, en entorns democràtics, que regeixen la mecànica en els sufragis. Podem caure a considerar injustícies, a partir d’una adjudicació dels escons segons el resultat electoral, que ens semblen fora de tota lògica. És ja un costum ben arrelat, descobrir que després d’una contesa electoral, no aparegui un corrent suficientment majoritari, amb els actius necessaris, per determinar una majoria clara i justa. Quan això passa, no podem deixar de meditar que potser el sistema emprat, tot i que eminentment reglamentari i ajustat al dret, no s’adapti a la cultura democràtica i específica del nostre entorn. Les representacions populars són funció de la densitat de la demografia, en l’assentament d’un territori determinat. Abans d’adoptar i de formalitzar un sistema, cal determinar, si al moment d’escollir els elegits, volem afavorir la proporcionalitat o bé la governabilitat, dues característiques a vegades contradictòries, que en major o menor mesura, tot sistema electoral ha de tenir. Hi ha un intens debat quan s’estructuren les llistes, que poden ser tancades, obertes i/o desbloquejades. Existeixen dos premisses que han d’imperar quan es modifica un sistema electoral: que hi hagi un gran consens i que es realitzi lluny de les conteses, en el temps.