Oval

La notícia de la setmana ha estat l’entrada a escena de Kamala Harris a les eleccions presidencials dels Estats Units com a contrincant de Donald Trump, tot precedit de la retirada del president del país més poderós del món, Joe Biden, de la cursa electoral. En l’esperada compareixença pública, Biden ha dit que cap càrrec està per sobre la democràcia. Així i des del despatx oval, el polític demòcrata ha cedit finament a les pressions de congressistes, senadors, actors i expresidents i ha passat el testimoni a la seva número dos. Només fa unes setmanes i en entrevista a la cadena de televisió BBC havia afirmat tot el contrari i assegurava que es presentaria. Però les pressions de l’entorn demòcrata, entre elles la de l’expresident Obama, han fet la feina. I és que els sondejos i la popularitat del president octogenari estaven en hores baixes mentre que el seu oponent republicà, Donald Trump, després de l’atemptat, pujava cada cop més a les enquestes. I en una democràcia tan estudiada com l’americana, tot està perfectament estudiat. En política els líders guanyen i perden popularitat molt ràpidament i dominar el tempo i capitalitzar el focus informatiu forma part del joc que ajuda a guanyar unes eleccions. El duel Harris-Trump té tots els al·licients de pel·lícula nord-americana. L’heroïna, dona, de minoria ètica, defensora de la igualtat i els febles i l’antiheroi ric, prepotent, desafiant i violent. Un guió propi de cine amb molts capítols per endavant.