Jubilat II

Ves per on, el president Biden ha posat remei a un fet que, fa dos diumenges, servidor donava per impossible d’evitar. El segon debat preelectoral entre els dos jubilats candidats a les presidencials, de la CNN. Trump, 78 anys i Biden, 81; no es tornaran a veure la cara perquè Biden ha tirat la tovallola, fruit de la seva lamentable actuació en el primer. De cop al bot, Trump s’ha quedat sense campanya, com molt encertadament escrivia Antón Losada (CTXT 26/07/24), perquè ara el “vell” és ell. Així les coses, tots i cadascun dels improperis i burles vomitades contra Slow Joe, com el denominaven Trump i la seva cort mediàtica, apliquen a ell. Un gir inesperat que rellança una cursa electoral predictible i desagradable –pels modes i maneres de l’oncle Donald–. La incertesa del resultat amb Kamala Harris com a –encara que no oficialment nominada– candidata del partit demòcrata ha guanyat punts. Tirant de lèxic esportiu, torna a haver-hi partit. Fins i tot el mateix Trump ha deixat escrit per activa i passiva a les xarxes que lamenta el canvi de rival. Des del punt de vista dels republicans i dels seus fidels seguidors, certament la cosa deu fer una ràbia... Tornant al terreny de joc, aquesta vegada ho tenien fet o, si no, molt de cara, per assolir el Capitoli sense violència ni morts –a diferència del 6 de gener de 2021–. En el camp dels de l’ase, ara, albiren una escletxa d’esperança. Amb el canvi la perspectiva, ni que sigui només anímicament, ha millorat. Difícil? Molt. Impossible...? Kamala Harris té a favor un únic i gran avantatge, com diu Losada: Donald Trump és el millor contrincant que li podia haver tocat.