Jolly i París 2024

Quan el comitè organitzador dels Jocs Olímpics de París 2024 va escollir el talent del director de teatre Thomas Jolly i el seu equip per a la creació i la direcció artística de les cerimònies d’obertura i de clausura d’aquest macroesdeveniment, ja podíem intuir un espectacle rupturista respecte a l’ordre establert. Per primera vegada es va obviar, en una presentació d’aquesta envergadura i característiques, la centralitat d’un estadi olímpic, un escenari fins ara sempre recurrent i inamovible. Jolly, gestant una desfilada, en un recorregut fora de tota norma de sis quilòmetres pel riu Sena, des del pont d’Austerlitz, prop del Jardin des Plantes, fins a l’esplanada del Trocadéro, als peus d’una Torre Eiffel majestuosa i abillada d’unes llums i colors originals, va fer una repassada precisa i magistral, amb totes les referències simbòliques adients, fil per randa, d’Història, de cultura, d’arts i d’arquitectura de la Ciutat de les Llums, amb l’emotiu colofó de la interpretació de l’Himne a l’Amor de Piaf, per part de Celine Dion. Thomas Jolly, amb els seus excessos transgressors, àvid de la recerca de la laïcitat preuada i del sentit républicain innat (a la francesa), no va dubtar a fer escarni del cristianisme, satiritzant el darrer sopar de Jesucrist amb els apòstols, donant-li protagonisme a la pressió de certa modernitat, caracteritzada pel pols de la multiculturalitat i de la presència LGTBIQ+ a la societat. La performance de Jolly conjuga classicisme i realisme, en un món dinàmic, lliure i tolerant que molts apreciaran, on altres veuran vulgaritat i decadència.