Inútils al poder!

S’hi han fixat, vostès, que cada vegada hi ha més inútils en llocs de responsabilitat? Algú dirà que això ha passat sempre, que els menys capacitats tenen la sort i l’habilitat de maquinar per arribar a càrrecs que ni mereixen ni exerceixen com caldria. Però jo crec que és una cosa que va a més, i no penso només en la classe política d’arreu, que té el mal costum de patrocinar a l’estrellat qualsevol mediocre que tingui com a mèrit principal disposar del carnet del partit que governa. De vegades veus algú sense formació ni nivell (que les carreres no ho són tot) dirigint una agència, un departament o un institut de ves a saber què i et preguntes com ha arribat fins allà i, sobretot, com és que ningú s’ha adonat encara de la incompetència i la ignorància profunda que traspua. Sovint amb això hom acaba adonant-se que hi ha fils invisibles de favors i contrafavors (i no tan sols em refereixo als de caràcter sexual) que són l’única explicació possible d’alguns nomenaments. I el problema és que la mediocritat mai ve sola, habitualment està acompanyada d’una dosi important de mala llet, motivada per enveja o complex d’inferioritat que es tradueix en la voluntat d’intentar carregar-se tot allò que ja funciona o tot el que fan els altres. És la manera que tenen aquest tipus de persones de deixar petja. Dir que el món és ple d’estúpids no és cap novetat, però com deia Carlo M. Cipolla, el que distingeix una societat que triomfa i una que s’autodestrueix és la capacitat d’evitar que els estúpids i els inútils tinguin massa quota de poder. La pregunta que ens hem de fer és si la societat andorrana realment treballa per evitar que això succeeixi.