Model exemplar

Els Jocs Olímpics són molt més que simples competicions esportives entre els millors del món. Són un esdeveniment d’elit mundial que posiciona la ciutat que els acull i permet, com en el cas de París, mostrar tota la seva esplendor i potencial al món. Un aparador, el de la posada en escena de París amb pressupost milionari per a aquesta organització, que ha recordat l’imperialisme francès d’altres èpoques. Cada edició dels Jocs els seus organitzadors volen ser els millors i eclipsar els anteriors. Més enllà de la utilització estratègica a nivell de país, els Jocs Olímpics són un exemple de fortalesa, esforç, motivació i superació. Un model idíl·lic a seguir que permet inculcar aquests valors de forma distesa a un públic massiu. Però són també política, interessos i competició entre nacions per ser superpotències al medaller. A tots els Jocs hi acaba havent reis i reines que es coronen amb la victòria, decepcions i aparició de nous talents. Uns dies cada quatre anys en què el món mira l’esport, en què els protagonistes deixen de ser les grans estrelles mediàtiques per donar veu als millors de cada disciplina per minoritària que sigui. Homes i dones que treballen duríssim per arribar en la millor forma a aquesta cita amb l’Olimp. Molts, la majoria, sense ni sous estratosfèrics ni contractes publicitaris de marques milionaris, perseguint des de fa anys un somni que és l’or olímpic.