Respecte!

La Conferència Episcopal Espanyola ha reclamat respecte pel seu pla de reparació integral a les víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’Església, comesos per membres de l’ídem. No ha agradat que les associacions de víctimes expressin públicament el malestar per la poca representativitat i cas que els han fet. Tampoc ha agradat que el govern mostrés el desacord per haver obviat un fons estatal de reparació mixt, en què l’Església assumia les indemnitzacions. La CEE només accepta la responsabilitat moral; tot i que tindran en compte reparacions materials i “simbòliques” per a totes les víctimes. Els Jocs Olímpics de París han estat una altra font d’indignació –a un costat i altre de l’oceà Atlàntic– per l’escarni de diversos símbols sagrats que, suposadament, es va fer en una de les escenes de la cerimònia d’inauguració. Per al sector més reaccionari del catolicisme, l’acte ha quedat reduït a aquell moment. Poc importa si l’escena recordava El Sant Sopar de Leonardo da Vinci o com ha explicat Thomas Jolly, director artístic de la cerimònia, el personatge central era Dionís, déu grec de les festes i pare de Sèquana, la deessa del riu Sena. El que de veritat ha molestat han estat les drag-queens, amén de Nakamura –l’artista francòfona més escoltada actualment al món–, que l’interpretaven. L’Església catòlica demana respecte. Per variar estaria bé que en mostrés ella, per exemple amb la diversitat de la societat actual. Potser es guanyaria el que ha de pidolar. Què passaria si els Monty Python estrenessin, ara i aquí, el gag sobre per què Miquel Àngel no va pintar El Sant Sopar de Leonardo da Vinci.