Objectiu: poder

Diversos experts han escrit i teoritzat sobre com les emocions i els sentiments influeixen directament en les persones a l’hora de votar. Tocar la part més sentimental, la que no entén de raó i connecta directament amb les emocions, vivències, mancances i afectes és una tècnica usual. Segur que hi ha estratègies que ho preveuen tot. Dins la societat del like, l’aparença ho és tot. Els polítics i els seus assessors ho saben i ho utilitzen per convèncer un major nombre de ciutadans. L’objectiu sempre és el mateix, aconseguir reconeixement, popularitat i poder. Pensem en líders mundials i com utilitzen els seus discursos, els tuits a les xarxes, les seves aparicions i posades en escena. Com busquen la provocació o la indignació. Potser així podrem entendre alguns comportaments dels votants i les preferències que tenen. El populisme és un dels que millor sap com enfocar els discursos sobre temes sensibles com, per exemple, la seguretat ciutadana, vinculant la delinqüència a la immigració o la pobresa, o l’estabilitat econòmica, amb els impostos i polítiques fiscals. Igualment, funcionen tant a dretes com a esquerres i fan efecte sobre tota mena de ciutadans natius o immigrants. Si els sentiments són tan poderosos, com no haurien de moure la política. Estem en una societat on l’ego mou la majoria de les accions i l’individualisme passa per sobre de tot, fins i tot de l’interès col·lectiu i del poble.