La nostra llengua

Soc un defensor de la identitat d’Andorra, el meu país, i doncs, també, de tots els seus signes característics. La llengua catalana n’és un element bàsic, un factor diferencial. L’índex de penetració global del català i el grau quantitatiu de la seva utilització dins de la societat andorrana és preocupant. S’han de marcar i aplicar, doncs, tots els principis de protecció per a la nostra llengua oficial. I això s’ha de fer per llei, tal com ho està fent el nostre govern. Dit això, no es poden posar portes al camp i menys encara en els afers culturals, on el respecte a la llibertat ha de ser garantida. La geopolítica està farcida de les reminiscències de la història colonial, on l’imperialisme conqueridor s’ha implantat al llarg dels segles en territoris, que han assumit, amb alguns matisos, però, l’idioma de l’invasor. És per això que l’anglès, el francès i el castellà es reparteixen el domini del llenguatge, en les antigues colònies. A l’era moderna, amb els intercanvis polítics, socials i econòmics, l’enginy diplomàtic anglosaxó hi ha posat la resta, i l’anglès guanya la partida de forma clara i contundent, en matèria de llengua vehicular internacional, i això en detriment de les causes francòfones i ibèriques. L’Andorra moderna també sucumbeix a la pressió de l’anglès, que cala amb força i naturalitat en els imaginaris col·lectius. L’emplaçament d’Andorra a tocar de la península ibèrica, i amb les quotes d’immigració que són les que són, fan que la nostra llengua, feble a nivell mundial, perdi alhora la seva consistència i utilització. Toca feina al teler!