A 30

Cada dia que passa, els mitjans ens assabenten de les notícies d’accidentalitat a la xarxa viària. Aquestes informacions, necessàries totes elles, arriben a enquistar-se en l’imaginari col·lectiu, banalitzant-se tot i la seva cruesa. I aquest és el perill que fa que aquesta xacra pugui esdevenir una simple fatalitat, sense necessitat de gaudir d’un estudi d’anàlisi acurada. L’Autoritat competent, que disposa de les estadístiques d’accidents que es recullen dia rere dia, haurà de prendre les decisions dràstiques al respecte. Entenc que els responsables de la mobilitat ja estan a l’aguait, a peu de carrer, vigilants en prevenció i a sancionar reglamentàriament en la seva justa mesura. La densitat en un territori exigu, i el fet de compartir en uns espais cada cop més reduïts, diferents modes de desplaçaments amb interessos dispersos i antagònics, tot i dur un Codi de la Circulació diàfan, no ajuda a gaudir d’una convivència exigible en matèria de la seguretat viària. La velocitat i l’estat i condicions físiques i psicològiques del conductor, són a priori, les causes i primícies fonamentals que poden implicar un eventual accident en potència. És un fet constatable, com a societat, la presència cada vegada més inquietant de l’alcohol i de les substàncies psicotròpiques, implicades com a denominador comú indesitjable en la mobilitat. És evident que la velocitat, com a un factor decisiu en la majoria accidents, mal ens pesi a tots nosaltres, s’haurà de reduir dràsticament en tota zona urbana i interurbana, pacificant-la fins a assolir un màxim de 30 quilòmetres per hora.