Aturar la roda

Tocant ja a finals d’agost un és a punt d’emprendre les tan desitjades vacances de les quals bona part de l’entorn més proper ja n’ha gaudit. Abans, però, una incursió per la Garrotxa a l’Ésdansa per explicar-los quines són les nostres tradicions més arrelades i acompanyant l’Esbart Valls del Nord en què ben segur és l’acte més important d’exportació de la cultura popular andorrana i, per tant, del país i la seva gent. Enrere quedaran algunes serps d’estiu amb què ens han tingut –i ens tenen– entretinguts. Sovint un ja no sap si són de veritat, i en conseqüència no cal donar-li més importància que els titulars que generen, o és que realment preparen el terreny per al que vindrà a partir de la tardor i més enllà. Des del globus sonda de la vinyeta –en quin moment de manera irresponsable se’ls acut fer pública una iniciativa que ni tan sols està madurada ni és projecte ferm– fins als laments del sector de la restauració i el comerç per la percepció –de moment no tenim dades– de la baixa afluència turística d’aquest estiu. Sense oblidar-nos dels eterns debats sobre l’acord amb la UE potser ara una mica més clar si tenim l’ànim i la paciència de llegir-nos tot el patracol. Sincerament, no és recomanable com a lectura d’estiu, pendent com tinc d’acabar la Trilogia de Holt de Kent Haruf que ens submergeix en les emocions i les relacions humanes. Agafem aire, doncs, que el necessitarem com sempre –ni més ni menys– per quan tornem dels dies de desconnexió, que la roda, com la del hàmster, sempre gira malgrat que en vulguem sortir. Aquests propers dies seran un bon moment per aturar-la.