Deliri

Del que quasi ningú dubta –bé, alguns incrèduls extremistes encara sí– és que el canvi climàtic ens afecta de forma directa i malmet el nostre planeta. Que fa més calor i que els fenòmens meteorològics es multipliquen sembla que ho tenim tots clar, però que fem el que podem per evitar-lo no. Els viatges, que tant ens agraden i que més que mai fem de forma obsessiva, amb vehicles que contaminen, i aeroports plens de passatgers per agafar avions no són ecològics. La massificació dels espais i de la natura, el consum en majúscules i la moda low-cost i de rotació són alguns dels exemples. I és que encara que reciclem o fem servir productes més sostenibles, continuem submergits en un estil que ho és tot menys sostenible i senzill. Sembla que les noves generacions tenen un punt més de consciència i no somien tenir un cotxe de luxe propi i abracen la cultura del compartir i reutilitzar, la de donar una nova vida a les coses que no utilitzem però que funcionen evitant sobreproduccions i acumulacions absurdes. No sé si potser hem de fer la volta per tornar a l’origen o enfocar el coneixement de forma millor, o si valorar les petites coses i no les estridències. Això en una cultura, com sabem, de l’aparença i el like fàcil que confronta aquestes altres noves tendències de la tornada a l’essència i a allò més autèntic i proper. Potser només són deliris fruit de les pujades i baixades.