Algú ho havia de dir

Entra amb força al Parlament de Brussel·les, capital d’Europa, la llista del pro islamista Fouad Ahidar, que basa el seu discurs i l’eix del seu programa en la implementació de la xaria, un codi de conducta radical, que guia el comportament humà i els aspectes de la vida dels musulmans. Un naïf com jo hauria de situar aquest moviment dins de la normalitat, en un ecosistema occidental de llibertat de culte. No obstant això, la xaria xoca frontalment amb les normatives i claus establertes a la nostra societat, tal com hem volgut que sigui, a través dels mecanismes legals i democràtics de què ens hem dotat. I ara, davant de l’ascens vertiginós d’una força que menysprea la tolerància de qui no comparteix la seva praxi, bandejant alhora els drets de la meitat de la població, pel simple fet vital de pertànyer a un altre gènere, ens sorprenem, o potser tirem d’hipocresia i/o de bonhomia demòcrata. La visió escapçada del políticament correcte valora les benaurances del multiculturalisme, mirant a banda, però, quan s’han aprovat i certificat les estructures de l’urbanisme de les ciutats, amb la concepció de barris underground, desconnectats del fil conductor de la convivència. Tot això, adobat amb una manca de criteri flagrant, quan generalitzem l’atorgament de les ajudes socials, amb els abusos que comporten. Això ens dibuixa una societat esmicolada, i podem observar-ne el paradigma dins del cercle d’un radi de dos-cents quilòmetres i escaig a la rodona. Ens podem permetre a Andorra de copiar el que no funciona? La resposta la té el Poble, representat al Consell General.