Llibres i ganxos

Si alguna cosa bona té acabar el mes d’agost és que arriba la Fira del Llibre del Pirineu. Un any més, Organyà s’ha vestit de festa per acollir el formigueig nerviós d’editors, escriptores i escriptors de tota mena, àvids lectors i passavolants. Tot plegat al voltant d’una de les millors coses de la vida: la lletra escrita. Enguany hem deixat enrere la 28a edició d’una trobada que concentra en un cap de setmana el millor i més nou de la literatura del Pirineu; amb el seu petit star-system, nerviosos debutants, convidats de la capital que descobreixen el nervi cultural pirinenc amb una mal dissimulada sorpresa i -sobretot- gent amb ganes de viure una cita que creix -any rere any- gràcies a l’estima i la feina callada que hi posen els organitzadors. Avui, encara de ressaca, es fa balanç de vendes, signatures i sensacions, amb la mirada posada en l’edició de l’any vinent. Més gran, més forta. Però en aquest cas -com en moltes de les coses de la vida- el millor sempre són les persones. La gent del poble d’Organyà. Els ganxos i ganxes que han fet seva la festa i la viuen en primera persona. Concerts plens, presentacions participatives, aplaudiments -plogui o faci sol-. El poble és allà. De poc serveix comptar amb un bon pressupost, l’empenta de programadors, la feina incansable de les associacions i dels artistes si darrere el públic no acompanya. No puc dissimular la meva admiració -i una certa enveja- cada cop que ho veig. Com no puc evitar pensar en com seria la vida cultural a Andorra si la gent del carrer es fes seva la cultura i la festa i decidís viure-la en primera persona.