Crèdits tous

A causa d’una pandèmia de molt mal record i que encara no hem acabat de passar del tot, i que segurament no acabarem mai de passar, el nostre Govern va atorgar, entre altres coses, uns crèdits tous per ajudar les empreses andorranes que ho sol·licitessin. No vull entrar a valorar si van ser les justes o no, encara que, al meu entendre i segons els meus càlculs, no van ser les que jo vaig pensar. Altres ajudes com, per exemple, les de la CASS, encara que sí que van ser prou bones, sobretot per als treballadors per compte propi, no ho van ser tant per a les empreses. Ja que no van explicar prou bé com s’havien de sol·licitar. Però aquesta ja és una altra vella història. Centrant-nos en els crèdits tous, ara mateix existeix l’enrenou entre el que s’ha retornat, el que no, el que queda pendent i el que s’ha hagut d’executar via Batllia. Però el que em sobta, i molt, són les demandes via preguntes, via oral, via premsa i altres, d’alguns partits polítics que no val la pena ni anomenar. Segons les seves demandes o amenaces de buscar fórmules per anar a la justícia pretenen obligar el Govern a publicar els beneficiaris dels crèdits tous. Personalment, penso que aquest és un tema que tan sols implica les empreses que van sol·licitar els crèdits, Govern, que els va concedir, i els bancs, que els van pagar i que, en la majoria dels casos, han hagut de reconvertir en préstecs. Ningú més... En diuen, aquests partits polítics: “Transparència.” Jo en dic tocar allò que no sona. Respecte a les altres demandes d’aquests partits polítics sobre quines empreses no havien retornat els crèdits tous, tan sols calia fer un cop d’ull al BOPA.