‘Fake news’ també a casa

Dir que internet i les xarxes socials han equiparat ciència i opinió no és cap novetat. Tampoc descobrim res de nou afirmant que la xarxa ha obert la porta a l’aparició de suposats mitjans de comunicació que no tenen objectius periodístics, sinó personals o de part. La tecnologia fa que un ull poc atent pugui confondre la fusta i el conglomerat barat: abans hom podia distingir el pamflet del mitjà comparant el producte; avui un article rigorós d’aquest diari malauradament no té més valor que una notícia inventada al Noticiari del Riu Que Creua Andorra, per posar un exemple inventat. Així de fàcil hom té avui un mitjà de comunicació: obre un portal, crea un perfil a les xarxes socials i a difondre el que sigui. Un dia vam tenir l’esperança que aquestes facilitats democratitzarien la comunicació, la difusió de qüestions d’interès i la divulgació de coneixement. I en part ha estat així, però per desgràcia té més pes la cara dolenta de la moneda: la de la difusió de notícies falses amb finalitats negatives. Ho vèiem fa pocs dies, quan al Regne Unit i a Espanya dos atacs amb arma blanca van ser emprats per portals i perfils anònims per difondre notícies falses sobre la identitat dels autors de sengles delictes. A casa nostra això també passa: hi ha algunes informacions inventades i creades amb una intencionalitat que, revestides en forma d’article, corren com la pólvora. I quan algú contrasta la informació, la taca d’oli s’ha estès tant que no hi ha qui pugui assecar-la... Vivim dies en els quals el país ha de prendre decisions importants en molts aspectes i quan surten a la llum afirmacions sorprenents és quan més important és d’intentar contrastar-les.