Aprendre a mirar

En aquest forat negre de temps que és per a molts el TikTok, és habitual trobar vídeos en castellà de persones que fa poc que viuen al país i que expliquen –dia a dia– la seva experiència a Andorra. Fa una certa gràcia veure com se sorprenen de coses o situacions que per als residents de llarga durada i els nacionals són completament normals: el fred, la netedat dels carrers, la seguretat ciutadana, les festes majors, el cotxe de la crida, les muntanyes que ens envolten o les cues. En molts casos, són petits vídeos anodins que mostren el dia a dia d’una persona anònima; en molts, hi ha errors de percepció i en alguns –fins i tot fets per nacionals– demostren el seu desconeixement quan intenten explicar la història o l’origen de festivitats o costums arrelats amb força inexactituds. No té cap importància. Fet i fet, no crec que ningú amb dos dits de front esperi trobar en aquesta font la manera de documentar-se correctament en gairebé res. És entreteniment i prou. Tanmateix, el que em fan pensar aquests vídeos és en la diferència que hi ha quan simplement fas una escombrada sobre el paisatge o quan coneixes i reconeixes l’entorn. No deixa de ser el canvi entre obrir la finestra al matí i dir que tens bones vistes a la muntanya a reconèixer el Casamanya o el pic d’Enclar; entre explicar que els ocells canten a distingir una merla d’una garsa; entre parlar de boscos a prendre consciència dels colors canviants dels roures, bedolls i alzines esquitxats de pins, moixeres i gaverneres. De vegades, no n’hi ha prou amb veure, també cal aprendre a mirar per copsar de debò el que t’envolta.