Seguretat

La seguretat i la llibertat són dos dels elements més preuats. Entenc que la combinació, prou difícil d’aconseguir, del conjunt d’aquests dos conceptes, atorga a Andorra la distinció merescuda d’una convivència social reconeguda internacionalment. A la UE, però, se n’adonen, amb dades estadístiques a la mà, que la seguretat es deteriora gradualment. Fa l’efecte que la immigració il·legal desbordada està malauradament fora del domini de les autoritats, creant automàticament unes situacions humanitàries dramàtiques, per la dificultat d’acolliment i per canalitzar aquests fluxos migratoris massa elevats. Per tot això, està creixent la pressió en el control intern a les fronteres entre països europeus, posant en entredit els acords de l’espai Schengen. Els termes de l’acord d’associació d’Andorra amb la UE han dut una polèmica en aquest aspecte: molts creiem en la imperiosa necessitat de preservar la sobirania a les fronteres i el control absolut de la immigració. L’escalada exercida a les fronteres dels països membres de la UE ens dona la raó i caldrà tractar el Baladrà i el riu Runer com a punts calents, on s’han de multiplicar els esforços policials. El lector pot tenir la impressió que equiparo la delinqüència amb la immigració il·legal. En tot cas, a tall d’exemple, penso que l’única persona que no s’adona del que passa cada dia a Barcelona, on hi ha més de tres-cents furts diaris, amén de les agressions perpetrades, és l’alcalde Collboni i que el vuitanta-cinc per cent dels telèfons mòbils robats apareixen, per art de màgia, al Regne del Marroc.