La satisfacció

Traslladar, explicar, fer conèixer la nostra cultura popular fora del país és segurament una de les feines més gratificants i que més ens satisfan a tots els que invertim bona part de la nostra vida al món de les tradicions. Només n’hi ha una altra que la supera, al marge de ser-ne protagonista, que és el de la transmissió generacional, veure-la créixer i fer possible la seva continuïtat en el temps i espai. Un se sent molt orgullós de veure com, per exemple, els actors de l’ossa d’Ordino inverteixen hores i hores del seu temps lliure i sacrifiquen d’altres plaers o activitats assajant durant dies per fer una actuació a Barcelona de forma absolutament altruista. He tingut l’oportunitat en poques setmanes de diferència de fer dues xerrades davant d’un públic que, tot i saber d’algunes de les nostres manifestacions culturals festives, majoritàriament era desconeixedor de la riquesa de la cultura popular andorrana. La primera va ser a les Preses, en el marc del festival Ésdansa de la Garrotxa, una xerrada en profunditat sobre les festes que tenim al país declarades d’interès cultural. La segona a Barcelona, a la seu dels Amics de la Unesco, on els assistents van poder conèixer les principals característiques de les festes de l’ossa. En aquestes xerrades sempre acabes tenint la sensació que t’has deixat moltes coses per dir. Tant en una com en l’altra, les persones que han vingut a escoltar-te s’adonen que existeix una altra Andorra que fins ara els era desconeguda o amagada rere les grans campanyes de promoció turística que mantenen al marge la identitat del país expressada a través de les manifestacions de la cultura popular, grans punts neuràlgics de la personalitat d’un poble.