(In)comprensió

No parem atenció. Només cal estar una mica atent al nostre entorn, ple de senyals, indicacions, avisos i símbols, per arribar a aquesta conclusió. Més sovint del que volem acceptar, allò que necessitem saber, o volem fer està correctament indicat o explicat. I no parlo dels senyals de trànsit ni dels colors dels semàfors. Vivim el moment de la nostra història, entenent per nostra l’espècie humana, amb més informació i canals de difusió a l’abast d’una magnitud que fa quatre dies era impossible albirar. Mai, tanta gent, arreu del món, ha tingut tanta informació a temps real. Aquesta sobredosi, més enllà de la desinformació o les notícies falses -que també-, sembla que ens ha immunitzat o rebaixat la nostra capacitat de raciocini fins a, diguem-ho així, nivells preocupants. Per posar un exemple de matèria feixuga, no va del fet que siguem capaços de seguir una dissertació sobre mecànica quàntica. Entre els senyals de trànsit i la quàntica disposem de tanta informació que un mínim d’atenció, comprensió i discerniment de part nostra, estalviaria situacions incòmodes, errades infantils o cagades monumentals. I això passa més sovint del que estem disposats a admetre. No llegim la indicació, no interpretem -o ni la veiem- el senyal que ens estalviaria temps i malentesos. I si no ho volem fer pel nostre profit, fem-ho pels que ens envolten. Gent que no tenen per què pagar la manca de comprensió -lectora, gestual, senyalística- d’algú (des)conegut, per molta bonhomia que tinguin.