Especulació

Operació comercial que es practica amb mercaderies, immobles, valors o efectes, amb ànim d’obtenir lucre.” L’especulació és un concepte elemental, inherent al comerç, per obtenir un benefici, jugant amb la diferència entre el preu de compra i el preu de venda, a vegades comprant un actiu per vendre’l més car en un futur. Els inversors saben que l’especulació, així definida, comporta molts elements de risc imponderables. És cert que l’especulació a gran escala pot tenir efectes perversos, en la llei del mercat i de l’oferta i de la demanda, alterant significativament el preu de les coses i dels productes. Darrerament, aquest concepte, totalment lícit, de l’especulació, s’ha criminalitzat de forma subjectiva a la nostra societat, concretament en el mercat immobiliari, degut a un increment del preu de la vivenda estratosfèric. Quan això passa, i ara està passant, cal una actuació decidida per part de l’Estat. Per a alguns la solució fàcil és un intervencionisme ferotge en el preu dels lloguers. Penso que una actuació d’aquesta brutal envergadura trauria automàticament oferta del mercat, augmentant a terme l’abast del problema. Entenc que l’Estat hauria de crear un parc immobiliari en sòl parroquial, prestat gratuïtament pels comuns, fet que abaratiria a la meitat el cost de l’operació immobiliària. Alhora, caldria alliberar el mercat immobiliari privat. L’habitatge és, de forma simultània, un bé de consum i un producte financer, dos elements que, a priori, poden crear una confusió, però que haurien de conviure plegats, si no volem entrar en un concepte d’economia dirigit.