Digitalització prehistòrica

Ara sí, s’ha acabat el paper. M’ho van dir fa uns dies quan vaig entregar uns llibres a l’administració amb la factura preceptiva. Si tens signatura digital, em van dir, signes el document i l’envies directament a l’adreça de correu electrònic de la central de factures. I sí, dit i fet: de nou davant de l’ordinador vaig seguir les instruccions i vaig enviar un correu, amb la promesa que, de fer-ho així, tot seria més fàcil i més àgil (per cobrar abans, que d’això es tracta). De l’altra banda no vaig rebre cap correu de resposta, per tant, he d’intuir que tot ha anat bé, que la factura ha arribat on tocava i s’ha registrat tal com cal a l’espera que s’emeti el pagament en el termini (màxim) de seixanta dies. I d’això, senyores i senyors, en diem amb orgull digitalització: l’administració andorrana ha arribat al segle XXI gairebé un quart de segle després que comenci... Perdonin que me’n cardi una mica, però un servidor enviava correus electrònics a classe de tecnologia amb el Windows 98 abans del canvi de mil·lenni, i ara sembla aquí que haguem fet un petit pas per a l’home i un gran pas per a la Humanitat. Si algú de vostès ha facturat alguna cosa a administracions una mica digitalitzades del nostre entorn haurà vist què és realment una factura electrònica i com aquesta s’envia a través d’una plataforma que et permet fer un seguiment detallat del procés, des de la recepció i el registre fins al pagament i, si s’escau, a l’avís de necessitat de rectificació. De debò que no podem fer una cosa amb una mica més de cara i ulls, que sigui útil per al ciutadà i també per al personal que ha de gestionar tota aquesta documentació?