Els cants de sirenes

L’Odissea narra les peripècies d’Ulisses en la tornada a Ítaca després de la guerra de Troia. Al cant XII la deessa Circe l’avisa del perill de les sirenes, que tenen el do d’atreure els mariners amb la seductora música per després morir a les seves mans. El poema ens serveix com a excusa per posar en relleu l’odissea que alguns progenitors pateixen a l’hora de gestionar l’ús dels dispositius digitals a l’entorn familiar, fet que els obliga a dissenyar una estratègia de mediació parental per anar-la adaptant a la maduresa i a l’edat del menor. Les seductores sirenes serien avui l’entorn digital i tots els dispositius digitals que habiten i governen aquest enorme mar que és internet i que atrauen amb la seva veu celestial, i els navegants marins en la seva versió digital són Ulisses. El mariner escolta els càntics, moment en què demana als companys que el deslliguin per sucumbir als seus fascinants encants, instrucció que desoeixen, cosa que fet i fet porta els mariners i el propi Odisseu a sortir indemnes i que puguin continuar el viatge. El poema del segle VIII aC ens pot donar algunes pistes sobre com afrontar els desafiaments de l’ús dels dispositius digitals a l’entorn familiar, tenint present que Odisseu va deambular 10 anys pel mar Mediterrani passant penalitats i patiments fins a tornar a Ítaca i així retrobar-se amb la dona i el fill. Va aconseguir-ho gràcies a l’estratègia i astúcia, però sobretot a l’ajuda de Palas Atenea, deessa de la guerra però també de la saviesa, i de la deessa Circe, una bruixa experta en pocions màgiques, figures mitològiques a les quals podem demanar consell com a progenitors per dissenyar la nostra estratègia de mediació parental, si no tenim millor alternativa.