La gran estafa

Al llarg de l’últim mes he hagut d’anar a Barcelona diverses vegades, i moltes cap al cantó de mar. A mig estiu vaig veure que l’ajuntament barceloní anunciava les possibles restriccions motivades per la Copa Amèrica de vela, un esdeveniment que, segons promet l’organització, té un impacte de milers de milions d’euros i porta milers d’aficionats. Parlaven de gairebé dos milions de persones que en un moment o altre de la competició s’acostarien al litoral de la Ciutat Comtal per gaudir de les regates. Arribat a Barcelona, però, un veu de primera mà que tot plegat era una gran estafa i que segurament algú s’ha embutxacat una quantitat important de diner públic a partir de vendre fum. Puc assegurar que a la Copa Amèrica dels pebrots no hi havia ni Cristo, que als pàrquings del litoral barceloní s’hi podia aparcar com de costum i que els velers que competien es veien com petites embarcacions des de la platja. Si no hagués estat per l’helicòpter de la retransmissió televisiva, un ni s’assabentava que allà s’hi feia alguna cosa... Bé, i per la murga que ha donat TV3 amb el tema, és clar. I ara, evidentment, tothom s’espolsa les culpes d’haver apostat per una enganyifa com aquesta, començant per Colau i el seu equip, que tantes medalles es van posar en el seu moment. El problema de tot plegat és que el mal ja està fet i l’estafa s’ha consumat. I malauradament ningú pagarà la responsabilitat, quan el més just seria que qui va acceptar i promoure aquest esdeveniment rendís comptes davant de la ciutadania. Però això no passarà i, com sempre, la història es repeteix: els ciutadans enganyats i aquí no passa mai res.