Bona música

Sembla que el 75% dels nens no saben gaires coses dels seus ancestres, concretament, a què es dedicaven els seus avis. No ho saben perquè els pares no els ho expliquen o ells no tenen interès a preguntar. Ho diu un estudi que s’ha fet a Espanya i que reproduïen aquesta setmana alguns diaris. La notícia evidencia la desconnexió generacional, i la desvinculació i poc interès per saber d’on venim i valorar-ho. Escoltar les històries de la vida dels avis embadalits, a la vora del foc mentre assaborim una tassa de xocolata, sembla que no és habitual. I si no expliquem als fills la història de la nostra família, els costums i les aficions, si no propiciem moments de trobades i connexió amb els nostres padrins, i no fem dels nostres menors persones curioses, no ho estem fent bé. Que sàpiguen què feien els seus avis per portar un sou, quina música escoltaven, quines dificultats tenien, a què jugaven o com es van enamorar és un exercici tan necessari com educatiu que ens ajuda a entendre la història i els esforços que han hagut de fer els nostres padrins per tirar endavant en un temps de menys llibertat, més masclisme i conflictes i escassetat. Escoltar i passar temps amb els avis, aprenent, imaginant la seva vida i al·lucinant amb les històries d’amor i peripècies, una cultura d’arrels que hauria de ser la música fonamental dels més joves.