La tempesta perfecta

L’habitatge és la principal preocupació del 70% de la població del país, enmig d’una conjuntura en què la demografia no para de créixer. Les demandes de mà d’obra de la nostra economia superen les peticions socials en matèria d’habitatge. Els estudis de Capacitat de Càrrega Màxima que haurien d’aportar les dades necessàries, enunciant el nombre d’habitants que pot suportar Andorra, encara no estan tancats. L’oferta del catàleg immobiliari del mercat de l’habitatge no disposa d’apartaments destinats al lloguer, a uns preus adaptats a la demanda de l’arrendatari mitjà. L’executiu idea un paquet de lleis, anomenat òmnibus, que no contenta ningú i que el Consell General, per descomptat, haurà de modular. L’habitatge és ensems un bé de consum protegit per la Constitució i un producte financer avalat per les lleis de la llibertat d’empresa del mercat, i el Govern ha decidit intervenir-lo, surfejant entre les línies vermelles de la propietat privada i de la inseguretat jurídica, bloquejant el preu dels lloguers, fent una amalgama perillosa entre els grans i petits tenidors, mantenint a tothom en la mateixa tessitura i posant en evidència que alguns nous preus, anomenats assequibles, i homologats, superen molts dels arrendaments bloquejats. Entenc que els comuns haurien de cedir sòl gratuït, per a la creació d’un parc d’habitatge públic de lloguer. L’operació s’abaratiria a la meitat i s’alliberarien els arrendaments urbans privats. Cal actuar fermament en aquesta línia si no volem que quan els lloguers es desbloquegin, el 2027, patim la tempesta perfecta.