Situació crítica

El director de Naturland ens informa de la incertesa respecte al futur del parc, en què membres de la direcció ja han abandonat el càrrec. Quina novetat. I ara se n’adona? Quants membres de direcció hi havia? Fins i tot es planteja la seva pròpia dimissió. Doncs adeu i molt bones. Miri, a Sant Julià no necessitem un director d’una cosa que no funciona i no funcionarà mai. No calen més “invents” per a unes instal·lacions que generen pèrdues constants. La comparació que fa amb altres “instal·lacions” d’Andorra, com el Roc del Quer, el pont tibetà, etc. em sembla absurda. No es pot comparar una cosa amb les altres, no hi té res a veure. I si ens treuen clientela, per alguna cosa deu ser. No volem noves inversions comunals a Naturland, per molt que els actuals mandataris demanin “tranquil·litat”; aquest és un tema que ja considerava acabat. Fer ara mateix aportacions per a noves inversions no tan sols no és imprescindible, sinó que fins i tot és absurd. Ens diu també que Naturland s’haurà de tancar o s’haurà de vendre. Quina gràcia, tancar-ho ja sé que és molt complicat. Això comportaria una despesa molt elevada. Encara que, ben segur, menys que mantenir-ho obert. I vendre-ho encara em fa més gràcia. Com si els inversors fossin “tontos”. Ara, que potser regalar-ho a algú que hi pogués estar interessat no seria tan deficitari. Total, regalar una “cosa” a algú que té un preu de “zero” (per no dir un preu negatiu) tampoc seria gaire agosarat. Desmuntar-ho tot reconec que és quelcom molt complicat. Regalar-ho potser ja no ho seria tant, de complicat. Potser trobaríem algú que es volgués fer càrrec del parc sense pagar...