Magda Marquet

Enmig de tant debat, crítica i contracrítica, sovint amb acritud, sobre els diferents temes que el país té plantejats com a principals reptes –encapçalats per l’acord d’associació amb la UE i la llei òmnibus–, aquesta setmana hem estat espectadors d’una veu de l’esperança en l’obertura de l’any acadèmic de la Universitat d’Andorra: una andorrana, doctora en enginyeria bioquímica, va ser l’encarregada de fer la lliçó magistral del nou curs universitari. La Magda Marquet Mandicó ha estat qualificada per qui la coneix i la segueix com la científica andorrana més important de tots els temps. Però més enllà del tret identitari (el fet que sigui una dona del país és molt important pel que representa d’exemple per als joves andorrans que vulguin dedicar-se a qualsevol de les branques de la biociència) la canillenca transmet la seva passió per la ciència, concebuda en la seva joventut i enfocada al benestar i la salut de les persones.

Reconec que molts dels termes de la biociència se m’escapen i que és a partir del moment en què el meu fill ens diu què vol estudiar per encarar el seu futur que creix el meu interès pels debats al voltant de les repercussions que poden tenir els beneficis de la biotecnologia. El tan debatut concepte d’allargar la vida humana en unes millors condicions de salut només és una de les potes d’una revolució en tota regla que fa possible el binomi tecnologia-biologia. La Magda Marquet fa temps que s’hi dedica i ens diu que encara hi ha molt per veure, molt per investigar, però que tot avança a una velocitat vertiginosa. Esperem que les generacions que ens substituiran en siguin testimonis.