Vila: llengua i país

Llegeixo a Vilaweb l’entrevista a Marc Vila que li fa el periodista Pol Baraza. El titular ja crida força l’atenció: “Andorra té una responsabilitat que no ha sabut aprofitar del tot”. L’interviu està feta amb motiu de la recent presentació de la Plataforma Andorrana per la Llengua de la qual forma part l’exministre i exraonador com a principal cara pública de la nova entitat i la seva carta de presentació va ser l’estudi sobre l’atenció en català als comerços andorrans en el qual la llengua pròpia del país no surt gaire ben parada, com totes les percepcions apuntaven –“la intuïció et serveix per a anar a veure si les dades es confirmen”, diu ell. Vila a l’entrevista hi fa unes reflexions molt interessants que ens suggereixen més d’un titular però que es resumeixen en una frase: “La llengua com a punt de trobada”. És a dir, punt de trobada amb els immigrants que venen a treballar i/o s’instal·len al país com a eina d’integració i de cohesió; punt de trobada amb el sector empresarial fent-li veure que la demanda d’augment del coneixement del català no té per què afectar el seu rendiment, ans al contrari, és bo per tothom; però punt de trobada també amb la resta de territoris de parla catalana per fer polítiques conjuntes per preservar la llengua i fomentar-ne l’ús. Moltes de les reflexions de Vila -si se’m permet- podrien ser extrapolables a d’altres temes dels quals Andorra no ha volgut mai exercir el lideratge que li pertocaria com a gran pol cultural, social i econòmic dels Pirineus. Però aquest és un altre tema que requeriria ben segur un gran debat.