Coincidències

Les coincidències són una mica com les casualitats. De fet, són dos conceptes que, sense ser sinònims purs, acostumen a anar junts, l’un amb l’altre. Les nostres vides n’estan plenes, de coincidències i de casualitats, i en general ja no els atorguem gaire atenció, perquè són fenòmens altament recurrents. El nostre tarannà diari que alguns ja no podem acotar en el temps, a causa de la quantitat de multitasques que gestionem, per obligacions de feina, d’oci, d’entreteniment o bé d’accés a la informació ens enfronta a qüestions que ens fan arribar a pensar i a dubtar, quan en un moment donat aquestes conflueixen en estranyes problemàtiques, que poden ser totalment coincidents en el temps: quan una estrella mundial de futbol, recentment establerta a Madrid, guanya un plet multimilionari al seu antic i poderós exequip francoqatarià, i a l’ensems, en menys de vint-i-quatre hores, li endossen presumptament un afer d’assetjament sexual a una menor a Suècia, la nostra lliure imaginació pot creure en una connexió diabòlica de coincidències i de casualitats. Quan en una nit d’hivern es crema la torre Windsor, del centre financer de Madrid, on hi ha una documentació, en el despatx d’una coneguda consultora, que podria ser letal per a un poderós expresident d’un banc de l’Ibex-35, si l’endemà aterra, ves per on, i per exemple, a la fiscalia, un esperit imaginatiu pot dir: carai, quina coincidència i quina casualitat! Tampoc cal ser tan malpensat en aquesta vida, ja que a vegades, no sempre, les coincidències i les casualitats són només això, coincidències i casualitats.