Fira?

Llegeixo que l’actual equip comunal endegarà un concurs d’idees per veure què s’ha de fer amb la Fira d’Andorra la Vella, esdeveniment que enguany celebra la 45a edició. Les fires “de mostres” multisectorials no professionals com a tals estan en vies d’extinció. El model pertany a un món analògic caducat. Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) han estat letals per a aquestes, en la part bona i en la dolenta. En l’àmbit mercantil, malgrat que hi hagi negoci, com es diu popularment, el seu valor és residual. Si només es mira des d’aquesta perspectiva, aquest vespre es podria abaixar la persiana per sempre i la corporació comunal en sortiria beneficiada, econòmicament parlant. En canvi, deixant de banda aquest enfocament, els esdeveniments d’aquesta mena són importants perquè fan comunitat. Pot sonar a tòpic, però és així. Estem més (des)connectats que mai –el concepte no és nou, ni meu–, però vivim en bombolles individuals i grupals quasi o del tot sectàries, que generen tones de crispació i ens polaritzen. Hem oblidat que som éssers socials, que vivim envoltats de persones, cadascuna amb la seva circumstància, que, per sobre de tot, necessitem comunicar-nos. Necessitem el contacte amb els altres. No sempre, tampoc per imposició, ni com una obligació contractual. Des d’aquest enfocament, fires, mercats, jornades, festes, trobades i celebracions, petites, grans, insignificants, tenen tota la raó de ser. Som les experiències que vivim i els moments que compartim amb els altres. La resta, més d’hora que tard, s’ho emportarà el vent. Fira? La part menys important és el nom.