Jaime

La setmana passada, concretament divendres, dins del cicle Transversals que organitza el Comú d’Escaldes-Engordany, va tenir lloc una interessantíssima xerrada del director de Nova Galega Danza, Jaime Pablo Díaz, sobre la creació des de la visió tradicional i la seva evolució cap a la contemporaneïtat sense perdre l’essència de l’arrel. El reconegut coreògraf gallec va acompanyar les seves paraules amb unes imatges molt clarificadores visualitzant com la dansa tradicional popular de Galícia, la munyeira, havia passat de ser ballada a la plaça i als carrers per la gent del poble fins a les coreografies que avui podem veure damunt l’escenari. Entremig, vam poder copsar com de la plaça i de la gent del poble puja als escenaris estilitzant la dansa popular i com, posteriorment, es produeix una fase de transició fins que arribem al que avui ens interpreten: la dansa tradicional desconstruïda sense perdre l’arrel, la seva essència. El seu nou espectacle Berro és això portat al límit. El més interessant, per a mi, no és pas aquesta evolució, tot i la seva importància, ja que en definitiva va d’acord amb la societat mateixa, sinó quins són els límits de la desconstrucció, o dit d’una altra manera, que no ens trobem que desconstruïm tant que al final no ens hi sentim reconeguts. En algun dels espectacles d’enguany a Fira Mediterrània vaig tenir aquesta sensació. Aquest és un perill al qual no només està sotmès el món de la dansa tradicional, sinó qualsevol manifestació de la cultura popular.