Fora de context

Descontextualitzar qualsevol situació porta sovint a conflictes i problemes. Explicar les coses d’una manera o una altra té molt a veure sobre la visió del qui escolta. Per això són tan importants els matisos. En funció d’on posem l’accent, de quins detalls destaquem i quins obviem, un tema qualsevol pot ser percebut en positiu o negatiu. Molts cops haureu sentit explicar per actors diferents una mateixa situació i segurament el relat d’uns i altres no té res a veure. Feu la prova recordeu una situació que heu viscut amb algú i escolteu com la detalla l’altra persona. Perquè els petits detalls, els matisos, els colors de cadascú són diferents, és un tema de percepcions, de mirada, d’on es posa l’accent. Segons la programació neurolingüística hi ha tres tipus de persones: unes més auditives, que centren més l’atenció en converses, sons; altres són quinestèssiques, on les sensacions i el contacte físic tenen més importància, i per últim visuals, basades en les imatges i tot el que es veu. En funció de com siguem, però també d’on i per què centrem la nostra atenció i com analitzem les coses, predomina una o altra. Això determina com ens relacionem i com utilitzem les qualitats per aprendre i explica per què donem crèdit a unes coses o a unes altres. La sofisticació humana fa de la complexitat la naturalesa i la subjectivitat l’essència, cosa que fa que estiguem encara lluny de ser objectius.