Habitatge de lloguer

Tot i ser un tema recurrent, d’actualitat, molt treballat i debatut, hi aportaré una reflexió, intentant esbrinar possibles solucions. L’accés a l’habitatge de lloguer, amb l’augment demogràfic i també del cost de la vida, és un problema estructural present a totes les economies adjacents. L’habitatge és un bé de consum protegit per la Constitució i al mateix temps és un producte financer protegit per les lleis del mercat, que també són constitucionals. I penso que aquí, amb aquesta compaginació diabòlica, rau la clau del problema. Les destinacions eminentment turístiques propicien una proliferació marcada pel rendible i lícit negoci d’apartaments turístics, que treuen del mercat habitatges clàssics de lloguer. Llegeixo, per exemple, que a la parròquia de Canillo els apartaments turístics ja superen en nombre els habitatges de lloguer. També llegeixo que arreu, un intervencionisme estatal prop de les conductes de negoci de tenidors de la propietat privada no ha estat mai la solució màgica i que en aquests casos el problema s’agreuja, eliminant automàticament l’oferta del mercat, i generant per al 2027, la tempesta social perfecta. Si els comuns cedeixen sòl públic per a la construcció d’habitatges, aquests seran assequibles, ja que es redueix de la meitat el cost de l’operació. Una societat publicoprivada, formada pel Govern i els comuns, amb els privats que s’hi vulguin afegir, amb el paraigua de l’Institut Nacional de l’Habitatge, gestionaria el conjunt. Alhora, lògicament, caldria alliberar els arrendaments privats. Anem tard, però encara podem intentar-ho.