La cotització de l’autònom

La cotització del treballador per compte propi es va fixar en el 22% del salari global mitjà cotitzat l’any natural anterior. Ara mateix es troba en 533,87 euros mensuals. L’any vinent se’n pot anar fins als 550 euros. Seguidament, es van inventar la cotització reduïda al 25%, 50% o 75%, segons la renda obtinguda, i aquesta cotització era voluntària i s’havia de sol·licitar. Val a dir que molts autònoms, si ho poden pagar, no l’han sol·licitat, acumulen més punts per a la jubilació i en cas de baixa laboral cobren més. Aquest tema em sembla molt normal i lògic. Seguidament, es van inventar una cotització reduïda al 62,5%, també voluntària. Però és que també es van inventar una cotització augmentada al 125% o 137,5%, per a rendes superiors als 40.000 i 50.000 euros... Però aquesta és de caràcter obligatori i s’ha de sol·licitar. Ara mateix la CASS es dedica a perseguir els autònoms que no la van sol·licitar, tot reclamant recàrrecs. És cert que la llei diu que correspon a l’assegurat modificar la declaració. Però també diu que la CASS modifica l’import si té coneixement que la declaració és incorrecta. Jo em demano, però, que si la CASS disposa de les dades per perseguir l’autònom, per què no aplica d’ofici el càrrec corresponent en lloc de fer passar l’assegurat obligatòriament? A vegades la renda del treballador per compte propi pot fluctuar molt i hauria de passar cada any a fer la sol·licitud. En lloc de tant perseguir i reclamar es podrien dedicar a fer la vida una mica més senzilla. O bé deixar que el treballador per compte propi opti per la base de cotització que desitgi, amb un mínim i un màxim.