L’espècie

Ja fa dies que molts mitjans de comunicació ens obsequien amb interessants entrevistes a Eudald Carbonell. Suposo que no cal presentació, però per si de cas almenys apuntaré que, entre molts altres títols, Carbonell és segurament un dels arqueòlegs més importants del món, conegut sobretot per formar part de l’equip director d’investigació al jaciment d’Atapuerca. L’allau d’entrevistes ve donat per dos motius: primer, perquè aquest 2024 ha estat l’any de la seva jubilació (als 71 anys!); i segon, per la publicació del llibre De la caverna al cosmos que, segons les ressenyes (encara no he tingut l’oportunitat de llegir-lo) descriu com serà la humanitat en el futur. Carbonell en les entrevistes es mostra convençut de la regeneració de l’espècie humana que passarà per la fi del capitalisme i la socialització de la revolució cientificotecnològica. O dit d’una altra manera, que deixarem de ser com som per ser una altra cosa gràcies que farem servir la tecnologia. És una vegada més el concepte de transhumanitat, que ja l’he esmentat en altres articles i que tan fascinat té el món científic, que deixa enrere la intel·ligència d’un primat (que és la que ara tenim) modificada per la intel·ligència artificial. Hi ha un altre aspecte interessant que destaca l’arqueòleg i és el fet d’acabar amb la globalització i l’homogeneïtzació de l’espècie, perquè ens fa vulnerables davant epidèmies o catàstrofes. Mentre que la diversitat és la font de la supervivència. Això sí, una diversitat creada artificialment. Uf, per pensar-hi.