Ben embolicats

Ara està molt de moda fer el que en diuen “unboxing”, que no és res més que enregistrar un vídeo en què algú obre un paquet per ensenyar què hi ha dins. N’hi ha de tota mena a TikTok, on trobem autèntiques expertes a generar aquella emoció prèvia a descobrir la meravella –o no– que conté el cúmul de capses, embolcalls i llacets que avancen les diferents adquisicions. Ara que arriba Nadal i es desferma el deliri per fer regals i regalets, es posa més de manifest que mai l’art d’embolicar com un pas previ indestriable de la il·lusió d’allò que oferim a l’altre. No estem exempts de la trampa. Quants de nosaltres no hem prioritzat un producte a un altre només perquè l’embolcall ens feia més el pes? Que els ho diguin a marques capdavanteres, com Apple, en fer dels embolcalls dels productes un distintiu de qualitat. Més enllà de la cura que desprèn un present ben embolicat, i de les noves tendències en sostenibilitat que aposten per tècniques mil·lenàries orientals com la de vestir els presents amb roba, el cert és que som animals visuals que ens guiem massa sovint per l’aparença de les coses, més que no pas pel seu fons. I ens passa amb els regals, que ens agraden plens de llaços de colors, i amb la majoria de les tries que fem en el dia a dia. Com més ben guarnits, més possibilitats d’èxit. I d’allò del fons de la qüestió ja en parlarem l’endemà, quan els papers rebregats siguin al cubell de les escombraries, i el regal, nu, descansi sobre la tauleta a punt de canvi amb el tiquet de compra al costat. Les aparences solen enganyar, però com ens agrada que ens enlluernin!