iPad, sí o no

Corria l’any 2013 quan a l’Escola andorrana es va imposar l’obligatorietat que els alumnes disposessin d’un iPad per al curs escolar en qüestió. Segons sembla, era un pla estratègic de renovació i millores del sistema educatiu (Permsea). Recordo aleshores que vaig comentar la qüestió amb unes docents a Espanya i no els va semblar malament. Un altre tema és on s’havien d’adquirir aquests dispositius i l’elevat cost (entre 450 i 530 euros, segons el mètode de finançament). Recordo també, crec que l’any passat, que ens van dir que a l’escola calien més llibres i menys iPads. Ara mateix, el 2024, ens diuen que s’ha de prescindir de la tauleta i canviar-ho tot plegat per un Chromebook (que no tinc ni idea de què és, suposo que un portàtil controlat) i que pagarà l’escola. En total, i de moment, uns 100.000 euros per comprar els primers dispositius, que tan sols seran de préstec i quedaran a l’escola. Sincerament, penso que aquí van canviant les idees segons el ministre de torn i que el que preval són interessos econòmics. O pot ser que el 2013 sí que prioritzessin aquests interessos i ara s’han adonat que això no funciona d’aquesta manera. No en tinc ni idea. El que tinc clar és que tots aquells que es van veure obligats a comprar un iPad, al lloc indicat, rebent els cursets de formació adequats al mateix lloc, ara el poden arxivar adequadament. I que l’Escola andorrana ha de fer una nova inversió. En fi, que el negoci sempre serà el negoci i no es pot aturar. Recordo que quan jo anava a l’escola tan sols existien els llibres, però, és clar, també es tractava d’un negoci com qualsevol altre.