Vigilants

Hi ha dies que a un no li venen gaires ganes d’escriure. No pas perquè no hi hagi temes per opinar, siguin de frontera endins o de més enllà, sobre els quals es tingui un mínim coneixement de causa, sinó perquè ja sigui per la naturalesa dels fets o el propi estat anímic, tot plegat es fa una mica feixuc posar-se a teclejar lletres per als que observem l’actualitat. No cal que esmenti titulars, segur que els tenen presents a la seva ment. És aleshores quan recorrem als pensadors que tenim com a referents i en l’intent d’abstraure’t et trobes amb una petita joia com els quatre escrits de Walter Benjamin sobre Kafka, petits assajos publicats el 1934 que segurament són la millor interpretació que s’ha escrit mai amb relació a l’obra de l’escriptor txec que va anticipar l’opressió i l’angoixa del segle XX. Són conceptes que continuen vigents en l’actual centúria, que molt probablement han patit mutacions al llarg del temps, però que segueixen vius sota d’altres capes de disfressa que ens mantenen constantment vigilants als perills. Ja saben que Benjamin va acabar suïcidant-se a Portbou, municipi que tot ell està impregnat de la curta estada del filòsof jueu que fugia de la Gestapo i pretenia arribar a Lisboa per embarcar-se en direcció els Estats Units. I en homenatge a ell, un altre dels pensadors contemporanis que un cerca, Josep Ramoneda, va fundar La maleta de Portbou, una revista de pensament que és lleial a l’ànima de Walter Benjamin de mantenir l’esperit propi de l’època que vivim i que és de lectura imprescindible per afrontar, o almenys reflexionar, sobre aquells riscos que sense adonar-nos-en en el dia a dia ja ens alertaven el segle passat.