Ambigües

Les posicions centrals acostumen a ser en la majoria de coses les populars. Estar al mig de qualsevol eix acostuma a ser més productiu i a aglutinar més força per allò de les distàncies oposades i els punts d’encontre. Per aquest motiu el centres en política són els més desitjats i els que tots abanderen, ja que amb petits moviments poden defensar polítiques de dretes o d’esquerres sense moure’s gaire de l’eix ni haver de justificar canvis d’ideologies. Acontentar tothom no és fàcil i en la presa de decisions hi ha sovint implícit el fet que agradarà a uns i descontentarà els altres o el que és el mateix ens farà pujar i perdre vots. El cafè per a tots pot semblar molt temptador, però acostuma a ser tan poc resolutiu com descafeïnat, seguint el símil. Per tant, sovint s’han d’agafar posicions més estrictes, definides i atrevides si es vol marcar la diferència. A la política, tot i l’atractiu centrista, cada cop els electors prefereixen saber què i qui voten. Amb els pros i contres de la seva aposta, sense sorpreses. El problema és que durant anys la indefinició semblava ser la clau secreta de l’èxit, almenys electoral. La moneda de canvi que permet virar posicionaments polítics en funció dels interessos del moment i del benefici propi.