Notícies i notícies

Jo sempre havia cregut que la comunicació periodística mediàtica estava formada per dues línies: l’evidència de la informació i el curs de l’opinió, essent ambdós elements paral·lels clarament exhibits, marcats i definits en els diferents mitjans a l’abast. La part informativa seria un factor constant i comú a tots els grups de comunicació, amb la noble recerca d’una transparència dels fets contrastats. La part editorial s’ocuparia de l’opinió, i el lector podria participar-hi seleccionant-ho segons les seves lliures creences personals, culturals i polítiques, però sempre a partir d’uns fets consolidats i garantits per una informació real i verídica. Aquest món virtual que acabo de dibuixar, no deixa de ser un ecosistema de comunicació ideal, però també força pueril. No n’hi ha prou amb els excessos dels grups omnipotents de la comunicació, en voler controlar les opinions i s’arriba a tergiversar la informació, mostrant-nos, a vegades, uns fets manipulats o bé directament falsos. La velocitat i la immediatesa del fil de la comunicació en les xarxes digitals competeixen amb els mitjans tradicionals, aportant i afegint exponencialment un aiguabarreig de veritats i de mentides, ambdues de difícil detecció. Alguns governs, acostumats a controlar fil per randa els mitjans públics, ja posen en qüestió la tan preuada llibertat d’expressió, exigible en les societats modernes, com a un indubtable factor de diversitat i de qualitat informativa. Confiem en la permeabilitat selectiva del ciutadà, que, amb la seva intel·ligència, ja farà la seva tria contundent quan toqui.