Democràcia

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’escoltar les històries impactants de periodistes, corresponsals i editors en actiu que viuen en llocs de conflictes armats. Persones que, tot i haver d’ocultar de vegades la seva identitat, fan una vida normal tot i estar en països en guerra. Sortir a sopar, anar al futbol o fer una cervesa, tot això sota els sons sords de míssils o drons que sobrevolen la ciutat. Davant les preguntes de l’audiència que escolta els seus relats, destaquen la necessitat clara de no fugir per defensar els principis de la democràcia i la llibertat. Per sobre de qualsevol risc, hi ha el valor de treballar per informar, de donar veu als testimonis, als oprimits, de verificar la informació en un entorn de fakes, de fotografies manipulades i governs que falsegen les dades. La feina d’exposar els problemes de la població, de fer visibles els seus objectius i evitar que la rutina faci que el món els oblidi. Els conflictes, quan es cronifiquen, perden interès mediàtic, i aquest és un luxe que no es poden permetre. I així, i encara que no sembli obvi, conviuen entre una població que fa sopars amb uns amics mentre els altres deixen les seves feines i s’entrenen per anar al front. En una rutina tan surrealista com extraordinària. Sobrevivint amb la càmera a la mà i l’ull a l’objectiu.