Cobdícia

L’era de la guerra limitada s’ha acabat; ha començat l’era del conflicte total. De fet, allò que el món està presenciant actualment s’assembla al que els teòrics del passat han anomenat “guerra total”, en què els combatents recorren a ingents recursos, mobilitzen les seves societats, donen prioritat a la guerra sobre totes les altres activitats estatals, ataquen una àmplia varietat d’objectius i remodelen les seves economies i d’altres països. Foreign Affairs dixit! El paràgraf provoca por i desassossec. Certament fa basarda que, més enllà del zel divulgador, és l’objectiu ocult pel qual ha estat publicat. Incís: Foreign Affairs és una revista estatunidenca sobre relacions internacionals i política exterior dels Estats Units publicada pel Council on Foreign Relations, des de l’any 1922 (Viquipèdia). Dit de manera planera, portaveu in pectore de la que encara és considerada la primera potencia mundial. Des d’aquesta posició de domini, parla de combatents que mobilitzen societats, prioritzant la guerra com a primer i gran objectiu, contra una àmplia varietat de dianes. Paga la pena aturar-se a reflexionar un moment i preguntar-nos, sense necessitat d’alçar la veu, qui són els combatents? O millor, qui hi ha al seu darrere? Qui mou els fils perquè a Europa, Orient Mitjà i Àsia hi hagi una escalada bèl·lica sense precedents? A qui interessa que es parli obertament del concepte III Guerra Mundial? Respostes n’hi ha per a tots els gustos, colors i mides. A l’arrel de totes rau el mot cobdícia i, no per repetit, menys important, la il·limitada estupidesa de la nostra espècie.