En positiu

El poder és un desig tant pervers com llaminer, tan potenciador de talents i avanços com limitador i autoritari. El poder està estudiat psicològicament, ha estat un factor determinat de la conducta humana. El psicòleg Dacher Keltner argumenta que el poder no modela les persones d’una manera uniforme. Va més enllà i afirma que el que fa és exercir d’amplificador de trets de la pròpia personalitat. Així, pot fer que destaqui allò millor que tenim: empatia, humilitat, solidaritat, justícia o amplificar el pitjor: ser més egoistes, manipuladors, injustos. A l’antiga Roma, després ha anat evolucionant, hi havia dos conceptes que ajudaven a diferenciar el tipus de poder. D’una banda, segons els historiadors, la potestas, que basava el domini en l’ús de la força i la coacció, i l’auctoritas, que posava l’accent en el reconeixement i prestigi de la persona que liderava. Tenim molts exemples de figures que, en posicions d’influència, han dirigit amb estils polaritzats, des de Nelson Mandela, a Mahatma Gandhi des de la bondat i la justícia defensant els menys afavorits i a l’altre pol Hitler o Napoleó amb desitjos d’expansió i dominació sobre els altres. Tots van fer història i van canviar o evolucionar a mesura que tenien més poder, altaveus, seguidor o potser vassalls.