Debat i censura

A Andorra desconec que existeixi la censura com a tal, en els mitjans de comunicació, no la veig i ho celebro, tot i que les avaluacions externes, a aquest efecte, siguin a vegades contradictòries. Sí que puc entreveure a Andorra veus que marquen i indiquen els models a seguir ben emmarcats, embolcallats dins de la zona de confort del políticament correcte, sense proposar una sana obertura al debat d’idees. M’han ensenyat a dubtar, i quan des d’una guingueta oficialista s’estranyen amb mirada crítica i prepotent que hi hagi dones que no siguin feministes, de fet penso que la majoria, crec que caldria encetar el debat amb obertura de mires i respecte, per no caure en un acte de censura que clou tot intent de raonament. També, quan no entens la introducció de les quotes de gènere, en les regles del joc, a la nostra societat, et miren com un bitxo rar. El respecte a la legislació vigent, en aquest cas concret, com no pot ser d’altra manera, no podrà mai censurar un neguit personal cultural i de pensament filosòfic contrari. Darrerament, des d’un fòrum privat del pensament liberal, s’invita a Andorra conferenciants espanyols, per debatre sobre temes d’economia global. Oh sorpresa! Apareix un convidat qualificat d’extrema dreta i pel simple fet de detenir aquesta etiqueta es criminalitza la seva presència, des d’algunes veus andorranes, amb un front de rebuig lamentable, gairebé sense entrar en la matèria de l’exposició. Penso que les idees s’han de combatre amb un debat de tolerància i mai amb censura. Ja ho deia Voltaire al segle XVIII a Les lettres persanes.