Cert bonisme

No dubto en cap moment de la bona predisposició i bona voluntat per part de la corporació d’Andorra la Vella a l’hora de buscar solucions a temes que es remunten a un passat bastant llunyà. Però el bonisme no hauria de fer caure en la falsa percepció que a vegades un té –i m’incloc– que davant determinats problemes o situacions complexes, jo les sabré analitzar millor que els que m’han precedit i, consegüentment, trobaré una solució que mai abans s’havia explorat. Tant de bo fos cert i l’escepticisme amb què habitualment llegeixo i escolto els nostres mandataris no sigui res més que una praxi profilàctica davant de tant engany al qual ens tenen acostumats. El cònsol major de la capital va esmentar al programa del Gabi d’RTVA dues actuacions que a molts ens sonen en el temps. Trobar un nou ús a l’aparcament dels Pouets i completar l’illa de vianants de l’avinguda Meritxell fins a la part alta aprofitant la remodelació de la plaça del Poble. Són dos temes (i podríem afegir-hi el Ribaló, però no és la qüestió que ens ocupa), són dues pedres a la sabata d’uns quants consolats enrere. Per treure-se-les, al llarg del temps s’hi han elaborat uns quants projectes i s’han repensat diverses vegades –sobretot en el cas dels Pouets– i sempre el remei que s’hi ha trobat ha estat pitjor que la malaltia. No en tinc la solució, però segur que el comú ja té present el cost que pot suposar treure tota la ferralla dels Pouets i segur que també ja ha pensat la dificultat a permeabilitzar el trànsit de la part alta de Meritxell sense utilitzar l’avinguda. Els animo a continuar.