Un gat a Notre-Dame

Dissabte passat es va celebrar, a l’Île de la Cité, la reobertura després de la reconstrucció de la Catedral Notre-Dame de París, arrasada per un incendi, ara tot just farà cinc anys. Els hostes de la cerimònia van ser el matrimoni Macron i l’alcaldessa de París Anne Hidalgo. Només feia un parell de dies que el Palais Bourbon, seu del Parlament, expulsava via moció de censura històrica, el govern del flamant primer ministre Michel Barnier, nomenat de forma controvertida pel president francès, després d’un avançament intempestiu i posterior resultat d’unes eleccions envoltades de força polèmica, degut a unes incerteses aritmèticament irresolubles. La inestabilitat política que emana d’aquests fets, amb una ciutadania gal·la incendiada per un seguit de dures reivindicacions socials, incompatibles amb la confecció d’un pressupost que necessita l’art de la coherència i l’aval de la UE, posa en evidència la debilitat estructural de l’Estat francès, i del seu cap visible, el president Emmanuel Macron. No obstant això, aprofitant l’oportunitat que li brindaven les celebracions festives de la basílica, que Macron va qualificar d’orgull de França, i amb la presència de les primeres espases de la geopolítica mundial, es va inventar tota una sèrie de reunions, fent ell de catalitzador i d’aconseguidor, demostrant enginy i intel·ligència per moure fitxa i fer avançar, per exemple, unes negociacions de pau a Ucraïna. Macron, que haurà de surfejar fent front a unes enormes dificultats, fins al final del seu mandat el 2027, és com un gat, perquè quan cau, cau sempre dempeus.