Envair Rússia a l’hivern

Hi ha moltes maneres de fer el ridícul, especialment en política. Una d’elles l’ha posat en pràctica recentment la Paeria de Lleida, liderant la proposta del consorci de la Seu Vella de formar part de la candidatura transpirinenca a Patrimoni Mundial. Tal com va avançar el Diari fa una setmana, el recorregut de les intencions lleidatanes serà més curt que la línia de tren que ha d’unir Puigcerdà amb el Principat. Quan hom es planteja un projecte d’aquesta envergadura ho ha de fer a consciència, creant un discurs justificatiu i, sobretot, amb temps. Són projectes de mirada llarga i foc lent: sense anar més lluny, el que lidera Andorra va començar a moure’s el 2015 i no serà fins a l’any que ve com a d’hora que es podrà donar la candidatura per tancada a fi de ser presentada l’any següent. Amb aquest marc temporal, com se li pot acudir a algú, a la recta final de tot plegat, d’aixecar el dit i intentar fotre-hi amb calçador un espai com el del Turó de la Seu Vella? I per a més INRI, fer-ho amb la poca mà esquerra de filtrar-ho a la premsa amb la intenció de pressionar qui ha de prendre la decisió i obligant la Generalitat (que també forma part del Consorci lleidatà) a defensar quelcom que ja es veu que neix mort i que únicament serveix per enrarir les relacions entre Andorra i Catalunya. Sort que ja treballen simultàniament en d’altres vies similars a veure on mullen; ja saben que a Tinder més val tenir múltiples opcions obertes per sucar... Realment digne dels millors estrategs polítics, vagi per endavant la meva sincera felicitació. Que ens passin el contacte, si us plau, que de ben segur que quan decidim envair Rússia a ple hivern els trucarem.