Focus

Obrim els ulls i observem com molts individus, països i situacions són invisibles. I no són els que s’han pres una brevatge que, com en la ficció, els confereix el poder de ser transparents. Vull dir els que tenim davant i no veiem: la gent gran sola que no arriba a final de mes, les dones maltractades en la intimitat, els immigrants que han de fugir dels seus països o les persones que de nit busquen entre les escombraries o el rebuig dels supermercats alguna cosa per menjar. Les guerres que només ens interessen al començament, però que perden visibilitat i deixen de ser notòries quan es cronifiquen, el racisme i les vexacions brutals que pateixen homes i dones en moltes cultures, la repressió a la llibertat d’idees i política que encara és present a molts països. O països que semblen oblidats, immersos en l’explotació dels seus recursos, amb una població malnodrida i un abús constant dels que viuen en un lloc més privilegiat. La invisibilitat de totes aquestes situacions que són aquí i sovint són invisibles per a les administracions i la majoria de la població. Ignorades de vegades, marginades i altres ocultes voluntàriament per governs i institucions en defensa d’altres interessos més lucratius. Com si ignorar o no posar-hi el focus els fes inexistents. Potser toca treure’ns la màscara i obrir bé els ulls per veure, per allargar la mà, tenir una altra mirada.