Governança

L’Enciclopèdia Catalana la defineix: “Manera de governar que es fonamenta en la interrelació de la direcció política d’un territori i la societat civil, per tal de donar major poder, autoritat i influència a la ciutadania a l’hora de prendre decisions que afecten directament la vida pública.” La bona governança se sustenta en la democràcia i, bàsicament, en les seves dues formes d’aplicació: la democràcia representativa i la participativa. En el primer cas, que és el sistema més emprat arreu, uns prohoms elegits democràticament exerceixen l’autoritat i el bon govern, prenent les decisions que s’escauen, durant un temps determinat i acotat, segons un programa de govern acceptat per una majoria, en els sufragis que pertoquen. En el segon cas, la governança demana constantment la implicació i la participació de la ciutadania, en sengles qüestions sotmeses a debat i a vegades a referèndum. És el que coneixem, grosso modo, com a sistema suís, en què la participació ciutadana s’enalteix considerablement, materialitzant un control i un seguiment exhaustiu de la governança. Hi ha governants que volen i necessiten ser sotmesos a un examen permanent de la ciutadania, amb el risc que això comporta, tot i que és força conegut que les primàries i els referèndums els carrega el diable. També és necessari que l’executiu mantingui, en rigorós on line, el pols de la ciutadania. Per això cal atribuir la importància que es mereix, la gestió de la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana, la Visura ciutadana i els consells de joves infants impulsats pels comuns i pel Consell General.